Com confondre les coses: “No somos de derechas ni de izquierdas somos los de abajo y vamos a por los de arriba”

Puc entendre el que se li passava pel cap al que va fer aquesta frase, de fet vist com ha evolucionat la situació política els últims anys pot ser fins i tot comprensible, un neoliberalisme que ataca en tots els fronts i una esquerra parlamentaria que des de fa com a mínim 20 anys ha abandonat la defensa dels drets de la classe treballadora, d’on va sorgir, per passar a fer polítiques liberals amb algun contingut social quan es disposava de diners, es per això que ha decebut a les amplies masses de població treballadora que la van sustentar en la primera meitat del segle XX. I es per això que davant la situació actual si no es té un mínim de coneixement de com estan les coses, molta gent no veu en l’ »esquerra » la solució a les desgracies que estem patint últimament.

Peró abandonar els conceptes de l’esquerra seria un error fatal per als “d’ abaix”.

No estic dient d’aferrar-se a la nostàlgia del passat i a formes tancades d’organització, cal reinventar dia a dia noves formes de lluita per la construcció d’una nova societat. I més en els temps que corren on l’atac contra la població per part dels de “dalt” es tan gran. Peró sense oblidar el saber acumulat de generacions que van lluitar molt més dur que nosaltres també per construir una societat millor, aprenent dels seus encerts i dels seus errors. No m’agraden les etiquetes, de fet encasillar-se en una mentalitat tancada no es bo, però això ja ho hauríem de saber. Marx va dir que ell no era marxista. Un altre autor Gramsci afirmava que un marxista es un idiota. i ho va afirmar un dels més grans marxistes que el van matar precisament per ser marxista

Oi tant que s’han de superar etiquetes, prejudicis i mentalitats tancades. Peró al parlar d’aquesta cosa que es diu les “esquerres” les de debò, no el PSOE i companyia es va més enllà d’una etiqueta, es tracta d’una pluralitat de maneres de veure el món i de propostes per canviar-lo que tenen en comú la creença que la societat s’ha d’organitzar per repartir poder i repartir riquesa, concepte fonamental ara mateix en el moment en el que vivim. Negar l’esquerra i la dreta tira per la borda segles de lluita obrera per a una societat millor (com si no tinguessin res a veure amb nosaltres) ens deixa als d’abaix orfes d’història, de sabers i de conceptes, del poc poder que tenim. No parlo d’etiquetes, més enllà de les etiquetes estic parlant de maneres d’entendre el món i de proposar solucions. Entendre el món et dona poder per canviar-lo, el coneixement es poder, per si sol no assegura la victòria d’acord, fa falta l’acció materialitzada, però sense els conceptes i una definició de la realitat que t’envolta es que no es poden ni començar a intentar canviar les coses.

Per posar una metàfora fàcil, Renunciem als conceptes de dreta i esquerra, renunciem a la memòria de les lluites obreres que ens van precedir, diem que ara tots som ciutadans i ja està, apel·lem a la unitat amb la dreta i amb la burgesia, tirem per la borda la política i la teoria social. I després intentem tot això que es proposa el 15-M: Acabar amb el poder dels bancs, aturar les retallades, serveis públics de qualitat, reformar la casta política…. com si fos fàcil, seria com intentar guanyar un partit de futbol sense conèixer les regles, sense conèixer l’altre equip quins aspectes té bons i on falla i sobretot quins aspectes tenen bons els teus companys d’equip i on fallen. I jugant contra un equip de la Champions quan el teu ni tan sols sap que son les divisions. Aquesta es l’absurditat de la frase que encapçala el post traduïda al terreny social, el que esta plantejant, en poques paraules, es una tonteria tan gran que els sol fet de plantejar-se-la ja es un insult a la intel·ligència. De fet inclús els conceptes “els de dalt” i els d’”abaix” son d’esquerres, per la dreta liberal no hi hauria a dalt i abaix sinó ciutadans, i per el neoliberalisme posmtodern existirien individus que entaulen relacions personals. Veure gent “abaix” i gent a “dalt” ja porta a pensar en classes socials, concepte d’esquerra.

I per si fos poc obre la porta a teories que son molt perilloses com la inexistència de les classes socials o la unitat de la nació (sigui la que sigui) front als “de fora” es un discurs que pot semblar atractiu donat el desprestigi dels polítics però que en realitat ens fa més febles i obre la porta als que realment no son d’abaix ni volen el millor per a tots els d’abaix sino al contrari. Per això critico molt aquest concepte de “ni dretes ni esquerres” hi ha gent que ho fa amb bona fe però n’hi ha que no, i es perillós.

Tinguem clar qui som, contra qui lluitem i a on estem, llavors potser tindrem alguna possibilitat d’aconseguir alguna cosa.

Dit això espero que la mani d’avui de les marees hagi anat bé.