Skip to content

Tietes i cunyaos, una anàlisis quasi antropològica

Comencem el curs amb aquesta entrada per riure una mica sobre tot plegat i no fer-se mala sang. Aquesta entrada esta dedicada a un tipus de personatges que més per desgràcia que per sort hem d’aguantar en les nostres vides. Les tietes i els cuñaos.

El nom fa referencia a una possible relació familiar que has de tenir amb aquests personatges perquè sinó no els aguantaries i els enviaries a pastar fang però no tenen perquè ser necessàriament parents teus. L’important és la funció social que realitzen en la vida quotidiana, es tracta dels subjectes més reaccionaris i carcas per autonomasia però no ho expressen a través d’una mobilització o significació sinó en el dia a dia, on els hem d’aguantar.

Llegeix més

Eleccions, pau social, hegemonia i lluita de base. Problemes i esperances

Massa temps sense escriure al bloc. Últimament la tesis em treu casi totes les energies per escriure, i bé amb una mica més de disciplina potser també aniria bé, vaig tard amb aquest tema però escrivint és una forma de posar ordre a les idees que et venen al cap. El tema és el més comentat de la ultima setmana, el resultat de les eleccions i les seves possibles conseqüències. Repàs ràpid als números i desprès anem al meollo de la qüestió, els reptes per a la construcció d’una alternativa revolucionària.

Llegeix més

Canvis en l’anonimat del bloc

Bé, com crec que ja havia dit l’anonimat del bloc era degut a la meva situació d’atur quan el vaig començar. No per por a la repressió policial a la que estem habituats sinó a un altre cosa que passa molt sovint, la repressió econòmica. Vaja quan un director de recursos humans busca al google el nom d’algú que parla entre altres coses de lluites i de sindicalisme el normal és que automàticament el descarti. Ara tinc una altre feineta precària però que tinc intenció de quedar-m’hi i aniré aixecant l’anonimat poc a poc en el quant a mi. Intentaré igualment que no surti als buscadors quan es posi el meu nom.

De contradiccions, xantatges i expectatives. El procés, la independència, la hegemonia de CDC i el sacrifici de la CUP…

Bé, ja que s’ha posat de moda parlar del tema m’apunto al carro des d’una visió estrictament personal. Moltes coses i poc temps i poca voluntat d’enrotllar-me, idees desordenades que intento ordenar. Bueno allà va

11 de setembre de 2014

El procés i la recomposició política de la burgesia catalana

Ja vaig escriure sobre els dubtes que em generava el procés, deixant clar que per descomptat la reivindicació independentista surt de la societat civil, de la gent i més tard CIU (ara CDC) s’hi suma, no se fins a quin punt aquesta part de la burgesia (l’establishment si li voleu dir, vaja els empresaris, els rics…) català esta disposat a arribar. I el problema és que té la paella pel mànec.

Llegeix més

Terrorisme i massacre a París, notes ràpides

Atemptat a París, 110 morts i pujant, les noticies explicaran els detalls, 4 reflexions ràpides.

Els autors s’inscriuen ideològicament dintre el salafisme (versió molt minoritària de l’Islam creada als anys 50 del segle XX) més extrem, el braç armat es ISIS organització terrorista en majúscules armada pels Estats Units i finançada per Aràbia Saudí i Qatar amb l’objectiu de enderrocar el govern de Síria. Aquests dos últims països son qui financen les teles fonamentalistes que es poden veure per satèl·lit aquí França qui propaguen el terrorisme salafista.

Els refugiats siris venen a Europa fugint d’aquesta colla de terroristes malalts, donar les culpes als refugiats siris és confondre la víctima amb l’assassí.

Es normal ( a mi també hem passa) que ens impacti més quan ataquen a Europa però hem de recordar que l’ISIS ha matat centenars de milers de persones només aquest últim any i mig, maten dones que no volen portar el burka, nens, i treballadors i pobles que lluiten per la seva llibertat. Tiren a homosexuals des de dalt dels campanars. Amb això vull dir que és el propi món àrab qui pateix el 99% del terrorisme de l’ISIS. Casualment no han atacat mai ni a Israel ni als Estats Units.

Llegeix més

4 notes rapides sobre els resultats electorals del passat diumenge 27S

Bé, veient la varietat de interpretacions sobre si els resultats electorals d’unes eleccions considerades “plebiscitàries” han respòs si o no a la independència de Catalunya tal i com es pretenia des del govern de la Generalitat crec necessari donar el meu punt de vista sobre tot plegat. Comptant que estic a l’estranger, tinc Internet limitat i vaig estar a Catalunya presencialment únicament durant  la jornada del diumenge.

En primer lloc, si hem de fer interpretacions sobre si ha guanyat el “Sí” o el “No”, objectiu pel qual estaven convocades aquestes eleccions, s’ha de dir que el “Sí” ha guanyat però no de manera absoluta. Per moltes tonteries que es diguin des dels altaveus de la oligarquia espanyola anomenats “mitjans de comunicació” (al tanto no estic dient que els altaveus de la oligarquia catalana siguin millors). El cap del règim espanyol Mariano Rajoy, en la seva línia habitual de desdibuixar completament la realitat, com si estiguéssim en un altre planeta, ha arribat a dir en roda de premsa el dilluns 28 que el “Sí” només havia assolit el 40% dels vots. (la llista de Junts pel Sí) Com si els vots de la CUP fossin un no, ver para creer.

Les llistes de Junts Pel Sí i la CUP-CC han obtingut el 47 i escaig dels vots però molt al tanto això no vol dir que hi hagi hagut un 52% de “No”, hem de comptar que Catalunya si que es Pot (Partit que no és “santo de mi devoción”), no és un “No” rotund, son partidaris de fer un referèndum però no han dit mai ni que sí ni que no a la independència. No es pot comptar els seus vots com un No.

Se’ls hauria de comptar com un “No sabe/no contesta”, en aquest cas el “Sí” hauria guanyat amb majoria simple. Podem comptar-ho així? Sí i no (valgui la redundància). CatSíqueesPot es va mostrar contrari a una Declaració Unilateral d’Independència. Però no ha expressat mai quina opció demanaria en el cas d’un referèndum, que farien els seus votants en cas d’un referèndum? n’hi haurien que votarien sí, que votarien que no o en blanc…. Percentatges? Completament impossible de saber.

Però aviam algú es pensava realment que unes eleccions amb 7 partits amb opció a entrar podrien contestar de forma clara una pregunta amb només dues respostes?

Llegeix més

Aquest bloc porta massa temps aturat, espero tornar-lo a engegar.

Aquest bloc porta massa temps parat. I no per intenció de deixar d’escriure-hi. Sinó per la feina i les mogudes dels últims mesos que he anat de bòlid i per la meva falta de disciplina per trobar temps per escriure. A partir d’ara li donaré més vidilla.

La tendresa dels pobles supera tota barrera religiosa o cultural imposada

Fa massa temps que no actualitzo el bloc. Aquests últims mesos he estat realment enfeinat i no he parat.

De l’atemptat ahir a Paris contra la revista Charlei Hebdo ja se n’ha parlat molt per les xarxes socials destacant el perill que la extrema dreta i el establshment en general l’utilitzi per crear una guerra contra els àrabs o musulmans en general quan aquests no tenen res a veure (El més perillós és la islamofobia) o la denuncia a un atac terrorista contra una revista d’esquerres i compromesa per part de fanàtics ultrareligiosos armats pels Estats Units, Aràbia Saudí i Quatar.

Donaria per parlar-ne molt, normalment acostumo a exposar en aquest bloc idees que se’m passen pel cap amb el seu desenvolupament. Avui però la entrada ve motivada per una imatge que he vist per les xarxes socials i que m’ha impactat de l’emoció.

Extreta de Negra Tinta

Fotografia extreta de “Negra Tinta” http://negratinta.com/

Llegeix més

El 9-N, el dret a decidir, les cortines de fum i les esquerres

Ja vaig escriure farà cosa d’un any els dubtes que tenia envers el “procés independentista ”, ara, amb tota la alta política i els mitjans de comunicació concentrats sobre si es farà o no el referèndum el 9-N escriuré sobre les seves potencialitats des del punt de vista de l’esquerra transformadora.

Llegeix més

Excursió al cim del Canigó (Per Marialles)

 

El Canigó una de les muntanyes mítiques del Pirineu, lligada des de fa molts anys a la cultura catalana tot i trobar-se a l’estat francès. Des del poema de J. Verdaguer fins a la tradicional flama del Canigó per Sant Juan trobem múltiples referències culturals que tenen aquest cim com a protagonista, en part deu ser degut a que segons he llegit (i m’ho crec) , antigament es considerava la més alta del Pirineu. Perquè? Tot i tractar-se d’un 2700, es la muntanya amb altura de més de 2000 metres situada més a l’est del Pirineu i el massís del Canigó es troba aïllat, sense cims de mida similar aprop seu. Contemplant el Canigó des de l’Empordà, des de Perpinyà o des del Conflent es veu una mole enorme que sembla més alt que qualsevol altre muntanya. Fins que no es va disposar d’instruments de medició no va ser possible comprovar la seva altura real respecte altres muntanyes del Pirineu. Però bé, el Canigó en la cultura i la literatura donaria per moltes entrades de bloc, la Catalunya Nord també. De moment parlarem bàsicament de muntanya.

Llegeix més

%d bloggers like this: