Vés al contingut

Bona tarda dia 3 de confinament

Poca cosa puc afegir que no s’hagi comentat ja. El Coronavirus existeix és real i aquí a Sabadell i Barcelona els hospitals ja estan col·lapsats. No és cap grip normal exagerada, aquesta hipòtesi podria haver estat coherent fa un mes o mes i mig sobretot amb el precedent de la Grip Al fet que va ser una estafa de campionat, però ara ja no és sostenible aquesta hipòtesi, és d’ignorant profund i irresponsable.

Ho repeteixo, aquest virus es propaga tres vegades més ràpid que la grip, a la majoria dels quals llegiu aquest post no us afectarà o us afectarà molt poc, però la quantitat de gent que pot manar a l’hospital és terrible, i després s’entrés en la fase que els metges hauran de triar qui viu i qui mor, potser un de cada tres o de cada cinc. Sense alarmisme, però dir que és una grip i no sé què d’una conspiració és actualment una majúscula estupidesa.

El virus entra en un moment de tensió centre-perifèria en l’estat espanyol, més latent i relaxada que fa uns mesos, però latent. I hi ha hagut errors i alguns encerts per part de govern autonòmic català i govern central. Tancar Catalunya i (sense tancar internament les zones afectades com Barcelona) i els escarafalls del dissabte sobren molt. I el discurs del 155 encobert és patètic. Que en una situació d’emergència es recentralizen algunes competències per a aconseguir eficàcia és lògic, organització i eficàcia, i millor fer l’inútil amb una cadena de comandament únic que amb 17, els errors sumen.
En tot cas una guerra de banderes enmig d’aquesta situació és com molt tronada i irresponsable, per tots dos costats, ull.

Però

Les mesures plantejades per Torra el diumenge són correctes, fins on vaig poder llegir moratòria en desnonaments (avui sembla que ja s’aplicarà i a Catalunya s’estava aplicant des del divendres) i suspensió del treball presencial no essencial (com a Llombardia) no obstant això el xovinisme espanyolista que en alguns casos és deliri ha impedit veure que algunes de les mesures contemplades eren correctes. Fins i tot per a certa “esquerra” i no estic parlant dels Comuns en general sinó d’un virus més antic que tenen pegat.

Avui Pedro Sánchez ha anunciat un paquet de mesures que ja estava trigant, algunes mesures estan bé, moratòria de desnonaments, moratòria de talls de llum i aigua per impagaments… i la gent que se’n vagi a l’atur no li resta el temps d’atur mentre duri l’alarma. Injecció de liquiditat a Pime’s (mesura imprescindible per a no anar cap a l’abisme) encara que poden ser insuficients i Itàlia i França (amb un govern de dretes) han anat molt més enllà prohibint els acomiadats per la situació provocada pel Coronavirus.

Perquè aquesta és una altra

No sé si sóc jo, però pel que estan explicant això està sent una sagnia d’acomiadaments molt molt fort i nombrosa. I em sorprèn l’estat de resignació i la mentalitat (bo si l’empresa no factura té perdudes i cal acomiadar) Potser (en general) us augmentaven el sou quan l’empresa acumulava beneficis? L’empresari (amb molt poques excepcions) mirarà sempre per ell, perquè els treballadors no miren per a si mateixos? NO dic que alguna empresa a la vora de la fallida no necessiti ajuda, però que la demani l’empresari ostias ja. I si algun se’n va a pique, mira, molts treballadors/as i les seves famílies també s’estan anant a la ruïna. Aquesta docilitat que veig en alguns em sembla… bé, m’estalvio els adjectius

Cal reclamar (no sé com, però és imprescindible fer-ho) és que la crisi econòmica que ve no la paguin una altra vegada els mateixos de sempre, els treballadors i els sectors més vulnerables, els metges, científics, reposadors, netejadors… la gent que està tirant endavant no pot pagar els plats trencats, ni ells (nosaltres) ni els sectors més vulnerables.

Finalment

El que no pot passar és que alguns estiguem confinats mentre la majoria de la gent treballarà amb regularitat, perquè no té més remei, perquè el cap li ho exigeix. Entenc perfectament que hi ha sectors vitals i essencials on no és possible fer teletreball. Però és que existeixen molts altres centres de treball que no. Així no és per a l’epidèmia, i evitar el col·lapse de la salut pública, evitar la mort de milers de persones aquesta PER DAVANT  dels beneficis econòmics d’una minoria.

Quin totxo de text, gràcies per haver arribat fins aquí.

Malgrat tot ànims, d’aquesta sortirem, l’important és com, però sortirem.
I no torneu a votar en vostra …. Vida a partits que retallin en Sanitat Pública, catalans o espanyols m’és igual, mai mai més.

Abraçades i ànims de nou

Buenas tardes, Dia 3 de confinamiento. (CAST)

Poca cosa puedo añadir que no se haya comentado ya. El Coronavirus, existe es real y aquí en Sabadell y Barcelona los hospitales ya están colapsados. No es ninguna gripe normal exagerada, esta hipótesis podría haber sido coherente hace un mes o mes y medio sobretodo con el precedente de la Gripe A que fue una estafa de campeonato, pero ahora ya no es sostenible esta hipótesis, es de ignorante profundo e irresponsable.

Lo repito este virus se propaga tres veces más rápido que la gripe, a la mayoría de los que leéis este post no os afectará u os afectará muy poco, pero la cantidad de gente que puede mandar al hospital es terrible, y luego se entrara en la fase de que los médicos deberán elegir quien vive y quien muere, quizás uno de cada tres o de cada cinco. Sin alarmismo, pero decir que es una gripe y no sé qué de una conspiración es actualmente una mayúscula gilipollez.

El virus entra en un momento de tensión centro-periferia en el estado español, mas latente y relajada que hace unos meses, pero latente. Y ha habido errores y algunos aciertos por parte de gobierno autonómico catalán y gobierno central. Cerrar Catalunya y(sin cerrar internamente las zonas afectadas como Barcelona) y los aspavientos del sábado sobran mucho. Y el discurso del 155 encubierto es patético. Que en una situación de emergencia se recentralizen algunas competencias para lograr eficacia es lógico, organización y eficacia, y mejor hacer el inútil con una cadena de mando único que con 17, los errores suman.

En todo caso una guerra de banderas en medio de esta situación es como muy cutre e irresponsable, por ambos lados, ojo.

Pero

Las medidas planteadas por Torra el domingo son correctas, hasta donde pude leer moratoria en desahucios (hoy parece que ya se va a aplicar y en Catalunya se estaba aplicando desde el viernes) y suspensión del trabajo presencial no esencial (como en Lombardia) sin embargo el chovinismo españolista que en algunos casos es delirio ha impedido ver que algunas de las medidas contempladas eran correctas. Incluso para cierta “izquierda” y no estoy hablando de los Comuns en general sino de un virus más antiguo que tienen pegado.

Hoy Pedro Sánchez ha anunciado un paquete de medidas que ya estaba tardando, algunas medidas están bien, moratoria de desahucios, moratoria de cortes de luz y agua por impagos… y la gente que se vaya al paro no le resta el tiempo de paro mientras dure la alarma. Inyección de liquidad a Pyme’s (medida imprescindible para no irse al abismo) aunque pueden ser insuficientes y Italia y Francia (con un gobierno de derechas) han ido mucho más allá prohibiendo los despedidos por la situación provocada por el Coronavirus.

Porque esta es otra

No sé si soy yo, pero por lo que están contando esto está siendo una sangría de despidos muy muy fuerte y numerosa. Y me sorprende el estado de resignación y la mentalidad (bueno si la empresa no factura tiene perdidas y hay que despedir) Acaso (en general) ¿os aumentaban el sueldo cuando la empresa acumulaba beneficios? El empresario (con muy pocas excepciones) va a mirar siempre por él, ¿porque los trabajadores no miran para sí mismos? NO digo que alguna empresa al borde de la quiebra no necesite ayuda, pero que la pida el empresario ostias ya. Y si alguno se va al garete pues mira, muchos trabajadores/as y sus familias también se están yendo a la ruina. Esta docilidad que veo en algunos me parece… bueno me ahorro los adjetivos

Hay que reclamar (no sé cómo, pero es imprescindible hacerlo) es que la crisis económica que viene no la paguen otra vez los mismos de siempre, los trabajadores y los sectores más vulnerables, los médicos, científicos, reponedores, limpiadores… la gente que está tirando adelante no puede pagar el pato, ni ellos (nosotros) ni los sectores más vulnerables.

Finalmente

Lo que no puede pasar es que algunos estemos confinados mientras la mayoría de la gente va a trabajar con regularidad, porque no tiene más remedio, porque el jefe se lo exige. Entiendo perfectamente que hay sectores vitales y esenciales donde no es posible hacer teletrabajo. Pero es que existen muchos otros centros de trabajo que no. Así no se para la epidemia, y evitar el colapso de la salud pública, evitar la muerte de miles de personas esta POR DELANTE de los beneficios económicos de una minoría.

Menudo tochote de texto, gracias por haber llegado hasta aquí.

A pesar de todo ánimos, de esta saldremos, lo importante es cómo, pero saldremos.

Y no volváis a votar en vuestra …. Vida a partidos que recorten en Sanidad Pública, catalanes o españoles me da igual, nunca nunca más.

Abrazos y ánimos de nuevo

Citació

Los programas informáticos que he usado en mi tesis doctoral

Hace aproximadamente un año acabé mi tesis doctoral.  La disciplina de esta tesis es arqueología. Durante meses, mientras la estaba haciendo pensaba en hacer un listado del software utilizado al terminarla, ya lo había visto en otro blog, pero no recuerdo cual y años después mi búsqueda ha sido infructuosa. En todo caso me pareció buena idea y aquí la pongo en práctica.

Llegeix més

Juego de Tronos 3×08 La Larga Noche, los muertos y el trono

El episodio de la temporada tres de una serie como juego de tronos no ha dejado a nadie indiferente, mi humilde visión al respeto que me gustaría compartir con vosotros, es mi primer post reseñando capítulos de series y el segundo sobre fantasía épica, es posible que no diga nada nuevo pero allá va. OJO SPOILERS!!!

Llegeix més

PERSONES PRATS I RAMATS AL LLARG DE LA HISTÒRIA. Arqueologia d’un territori d’alta muntanya del Pirineu Central.

Després d’anys d’esforç finalment us puc presentar els resultats de la meva tesi doctoral, com a mínim una part.

(Actualització)

Aquesta tesi doctoral es va llegir a la Universitat Autònoma de Barcelona el passat novembre de 2018. Podeu descarregar-la en el següent enllaç:

Fitxa Teseo i descàrrega.

Una versió curta

Extracte Tesi D.Garcia

 

A continuació us presento una rapida descripció en varis idiomes (CAT/ESP/EN).

Llegeix més

“He hagut de deixar la carrera, no me la podia pagar”

L’altre dia em vaig trobar un noi que havia estat alumne meu pel carrer i al preguntar com portava la carrera m’ha dit que ho ha deixat, que no podia pagar-ho. La beca de Règim General li han denegat aquest any ja que l’any passat mentre esperava que arribés (uns sis o nou mesos) va haver de posar-se a treballar i no va poder presentar-se a totes les assignatures. La d’ equitat no li cobreix ja que és misèria pura.

Això ja sabia que passava però ara t’ho trobes, li poses cara i persona un entre desenes de milers expulsats/des de la universitat per ser pobres. I això és el classisme senyores i senyors, el classisme no s’estableix per tenir més o menys títols o no se que dels gustos musicals o culturals. No, el classisme és rebre tracte discriminatori en funció de la teva classe social i la universitat és una de les institucions més classistes que existeix. I el classisme multiplica les altres opressions que existeixen. Si aquest estudiant de classe treballadora de Barberà del Vallès fos a més dona i immigrant probablement mai hauria trepitjat la universitat.

Lentament la universitat es converteix en un lloc on només hi poden accedir famílies acomodades o directament riques i on les grans multinacionals fan el seu negoci a costa de la gent que hi treballa. Arguments que ja hem dit mil cops però que hem de continuar insistint, i a mi personalment m’ha tocat posar-li persona i cara a aquesta discriminació.

I no puc deixar de recordar els convergents (o PDECAT o com es diguin ara), el govern de la Generalitat que es nega a abaixar les taxes un miserable 20% com va aprovar el Parlament de Catalunya, i que no m’acusin de partidista perquè els del Tripartit quan van governar (PSC, ERC i ICV 2003-2011) encara no han fet ni una sola autocrítica no tan sols per aplicar les mesures conegudes com Pla Bolonia que són el detonant de la situació que estem vivint sinó també per enviar-nos als Mossos a obrir-nos el cap quan vam lluitar perquè això no passes. Tenim memòria.

I seguirem apretant

Un altre escrit a un any de l’1 d’octubre (segona part)

D’una manera o altre aquestes darreres qüestions ja han estat tractades però volia repassar-les abans d’anar a la segona part. Saltem un any i mirem el moment present. Malgrat que l’1 d’octubre va resultar una victòria (que ni els partits que havien organitzat el referèndum s’esperaven) i la vaga del 3 d’octubre i les mobilitzacions posteriors són esèctaculars, el resultat final és de derrota. Optimista perquè es va arribar a posar contra les cordes al regim a un nivell mai vist des de 1978, però derrota, com a mínim de moment. Ja vaig escriure sobre aixó els mesos següents, únicament discrepar amb algunes companyes, la implementació d’una república era molt difícil però no absolutament impossible. El passat octubre. Actualment si que és impossible com a mínim a curt plaç (uns pocs mesos).

Llegeix més

Un altre escrit a un any de l’1 d’octubre (primera part)

Fa dies que buscava temps per acabar aquest escrit, en tot cas aquí va

Bé, no se si repetiré el que ja s’ha dit però si que volia posar per escrit diverses reflexions, una primera com veig jo les causes del creixement de l’independentisme a partir sobretot de 2102 i com s’arriba a la tardor de 2017 i en una segona part que em passa pel cap sobre el moment actual.

Llegeix més

L’estiu sicilià (Mediterrani) explicat a Il Gattopardo.

Amb aquestes calors estivals i gens paradisíaques sinó estas de vacances fora de la ciutat m’ha vingut al cap el següent fragment:

“Este clima que nos inflige seis meses de fiebre de cuarenta grados. Cuente, Chevalley: mayo, junio, julio, agosto, septiembre y octubre: seis veces treinta días de un sol de justicia sobre nuestras cabezas; este verano nuestro largo y tétrico como el invierno ruso y contra el cual se lucha con menor éxito; usted no lo sabe todavía, pero puede decirse que aquí nieva fuego como sobre las ciudades malditas de la Biblia; en cada uno de esos seis meses si un siciliano trabajase en serio malgastaría la energía suficiente para tres; y luego el agua, que no existe o que hay que llevar tan lejos que una gota suya se paga con una gota de sudor; y por si fuera poco las lluvias, siempre tempestuosas, que hacen enloquecer los torrentes secos, que ahoga animales y hombres allí donde dos semanas antes unos y otros se morían de sed. Esta violencia del paisaje, esta crueldad del clima, esta tensión continua en todos los aspectos (….)”

“Todos estos gobiernos que han desembarcado armados viniendo de quien sabe dónde, inmediatamente servidos, al punto detestados y siempre incomprendidos (….) todas estas cosas han formado nuestro carácter, que así ha quedado condicionado por fatalidades exteriores además de por una terrible insularidad de ánimo.”

El Gatopardo. Giuseppe Tomasi de Lampedusa (1957).

 

De fet és un fragment d’un diàleg en el que un aristòcrata sicilià posa excuses per no modernitzar el país però literàriament m’agrada molt com descriu els estius mediterranis, gens idilics com a vegades sembla pels anuncis. Mencionar també que és una novel.la 100% recomanable que tracta sobre l’aristocràcia siciliana i el canvi de poder per la unificació italiana a finals del segle XIX. “S’ha de canviar tot perquè res canvii”.

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Gattopardo

https://es.wikipedia.org/wiki/El_gatopardo

https://it.wikipedia.org/wiki/Il_Gattopardo

Una tardor de 2017 i un hivern de 2018 (III) La gran pregunta, què fer a partir d’ara?

 

Al loro que no estamos tan mal

Existeix un ambient de derrota massa exagerat al meu entendre. Comprensible per les actuacions erràtiques des del novembre. Perquè l’independentisme s’ha centrat en la lluita contra la repressió en comptes de ser propositiu i per els resultats de les eleccions, que com s’ha explicat anteriorment s’han sobredimensionat els aspectes negatius.

Una de les lliçons que (de nou) hem extret del cicle es que a la gent se la convenç amb l’acció i movent-se en l’àmbit més proper (barri, escola, treball…) les grans manifestacions estan bé pero tenen un sostre al qual ja es va arribar. I la capacitat d’acció en allò quotidià, en tots els racons del país era i és la gran potencialitat dels CDR’s i allà on es podien desplegar i no arribaven altres organitzacions siguin les oficials de masses del procés o les microorganitzacions revolucionaries (dir-lis moviments socials em sembla massa pretensiós). Però implementar la República proclamada de moment queda lluny. Per uns líders polítics que estan entre l’exili i la presó i que als seus partits (PDECAT i ERC pel que es desprèn de les declaracions) els hi encantaria trobar la manera de tornar a la situació anterior al referèndum i perquè les grans masses mobilitzades no reben cap tipus de consigna de que fer a partir d’ara.

Tornar al carrer? A què fer? Organitzacions de base ja!

Davant d’aquest estancament torna a sortir el mantra de “tornar al carrer” sense proposta de a que fer. I és que hi ha moltes coses que fer a la via pública i es pot fer de tot, des de barricades a mítings de Ciutadans. Que es fa al “carrer”? Si ens referim a tornar a fer els actes de gueto polític, les festes on som els de sempre, concentracions de 50 persones en lluites que ningú es creu o xerrades de 4 gats on la meitat hi són perquè no han trobat excusa per no escaquejar-se… doncs millor ens anem a casa. Aquestes coses no sumen, resten i cremen, hi ha gent que es troba còmode en el seu gueto autoconstruit però crec que molta gent tenim millors coses a fer amb la nostre vida que rituals de tribu urbana disfressats de “militància”.

Calen organitzacions de base, capil·lars (agafo prestat el concepte “Capilar”) d’en Joan Tafalla. Capaces d’actuar en els aspectes quotidians de la vida on rebem l’explotació del capitalisme, on som desposseïts de drets i de les condicions materials d’existència (feina digne, habitatge, energia…) i sobretot amb una praxis que permeti assolir petits avenços, capaces d’integrar a grans quantitats de gent, al teu veí, al company de feina… sense que siguin necessàriament independentistes o “militants”. Sense esgotar a la gent, flexibles en el ritme  i sobretot que transmetin que és possible guanyar. Les crides buides a “lluitar contra les retallades” en genèric sense concretar quan ni com no serveixen, més quan aquestes lluites van ser derrotades durant el cicle 2010-2013. Cal proposar-les i veure que són útils, organitzacions obertes i flexibles, no tancades ni burocràtiques, que es cuinin a foc lent en la quotidianitat de les nostres vides. I tot i que encara falta desenvolupar-la en la pràctica la proposta de “Sobiranies” és un bon programa i full de ruta, recuperar el discurs del dret a decidir la nostra relació amb la resta de pobles així com sobre els altres aspectes de les nostres vides (Com treballem, on s’ha d’orientar l’economia, com han de ser els nostres barris, etc..)

Llegeix més

%d bloggers like this: