Skip to content

Una mirada crítica a el Born Centre Cultural

Desembre 30, 2013

 

La intenció de museïtzar les restes de l’antic barri de la Rivera, nucli central de l’actual Centre Cultural del Born, sorgeix quan a principis de la dècada dels 2000, les excavacions arqueològiques prèvies a la remodelació del mercat del Born deixen al descobert edificacions i carrers corresponents a principis del segle XVIII. Nivells arqueològics molt ben conservats que casi bé no havien rebut afectacions posteriors, i conservaven una bona quantitat de material de la època , el seu valor patrimonial era considerable (excepcional no, considerable).

Però el que va motivar la paralització de les obres va ser la importància simbòlica que tenien aquelles restes per al nacionalisme català; les restes es corresponien al barri de la Rivera fortament castigat per el setge de 1714 i enderrocat posteriorment per ordres de Felip V per tal de construir-hi la Ciutadella, fortalesa militar des d’on s’exercia la repressió i les execucions. Així doncs les obres van quedar aturades mentre es decidia que fer amb les restes, el projecte de fer una biblioteca va quedar descartat enmig d’una polèmica amb els veïns que reclamaven un espai per al barri que portava dècades tancat. Finalment el passat setembre es va inaugurar el Centre Cultural del Born, un espai entre museu i centre cultural on el tema estrella es l’ Onze de Setembre de 1714 i les seves conseqüències per a Catalunya.Després d’haver-lo visitat considero que he de fer uns quants comentaris crítics sobretot respecte al discurs històric que ens mostra aquest centre.

El Museu, el centre cultural, el lloc, l’espai…..

Al meu entendre, es tracta d’un museu que no es vol dir museu sinó “Centre Cultural”, com si en els museus no si fessin activitats ni fossin centres culturals. Es tracta d’un espai dedicat a una temàtica concreta i aixó ho entenc com a museu. Però millor deixar la discussió sobre el terme perquè podria durar hores.

L’espai en sí s’organitza al voltant de les restes arqueològiques conservades, bàsicament cases i carrers, es tracta de restes ben conservades i sempre m’ha agradat la conservació in situ de les restes arqueològiques. Al voltant de les restes s’hi situen 4 sales, cadascuna de les quals porta el nom d’un personatge històric de la època, la sala Moragues conté la exposició permanent dedicada a la vida quotidiana a la Barcelona de principis del segle XVIII “Barcelona 1700: De les pedres a les persones” i la sala Casanoves, una exposició temporal dedicada al setge de 1714 “Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714. Les altres dues sales son un “espai gastronòmic” (un bar gestionat per la Moritz) amb una llibreria i una sala polivalent que acull diverses activitats organitzades pel Born CC.

El conjunt del Centre Cultural aconsegueix una molt bona museïtzació, tant en el jaciment com en les exposicions els plafons son curts i entenedors, no avorreixen al visitant. Es tracta d’un museu interactiu amb components audiovisuals on el que predomina no es tant la contemplació de la relíquia com en els avorrits museus tradicionals amb panells interminables, de lectura feixuga. Per contra, en la museïtzació del Born CC, els panells son curts i entenedors, es dona molta importància a la recreació d’elements visuals de la època per situar a l’espectador en el context i trobem varis audiovisuals que ajuden a transmetre el missatge, entre ells un video-recreació dels últims moments del setge. En definitiva, al meu entendre, la museïtzació esta molt ben aconseguida, transmet les idees de forma clara, entretinguda i despertant el interès del visitant, en aquest sentit es una visita recomanada, el problema està en les idees que es transmeten.

Restes del Born

Les restes arqueològiques del Born CC

La intenció del Born CC i l’ús nacionalista de la historia

El Born CC esta fet amb una intencionalitat més que evident de servir com una base ideològica més a aquest “nou independentisme” transversal i el “procés” que esta vivint a Catalunya. Es tracta de construir, com fan tots els nacionalismes rancis una visió esbiaixada del passat que justifiqui unes demandes politiques presents. En aquest cas es tracta de fer un museu i un centre cultural de primera categoria que tracti sobre un relat que ja coneixem: El passat mític d’un poble comercial, treballador i de “seny” que resisteix fins casi bé la immolació contra uns malvats i decadents absolutistes. Espanya contra Catalunya. D’aquesta lectura es desprèn que tres-cents anys després el poble català s’ha d’unir per aconseguir l’estat propi del que parla Artur Mas, Rahola i companyia…. el relat majoritari de la historiografia nacionalista i el que trobareu al Born CC. Òbviament es tracta d’un relat, no d’història, perquè la historiografia catalana ha demostrat sobradament que quan vol pot ser tan manipuladora, anticientífica i casposa com l’espanyola.

La Guerra de Successió en cap cas es tractava d’una guerra d’Espanya contra Catalunya

Era una guerra per a la successió del regne d’Espanya, regne del qual la Corona d’Aragó en formava part en la formula de la monarquia composta,  es a dir, un monarca que governava sobre diversos regnes. Formula gens estranya en la Europa del XVII i del XVIII. Tampoc es menciona que en un primer moment les corones francesa i espanyola s’anaven a reunir sota Felip V. El daltabaix que hagués causat aixó en la manufactura i el comerç català va ser el que va impulsar el Consell de Cent i la burgesia barcelonina a sumar-se a la causa de l’arxiduc d’Àustria.

Aquest fet encara es més evident si tenim en compte una cosa que ningú vol recordar i que no s’explica al Born CC: Les pèrdues econòmiques que la guerra estava causant a França porten a Lluis XIV a proposar un tractat de pau als aliats: partir Espanya, Castella per a Felip V i la Corona de Catalunya-Aragó per a l’arxiduc d’Àustria, aquesta perspectiva es refusada tant per les potencies aliades com pel poder polític català, per tant no era precisament una guerra per la llibertat de Catalunya. Com a mínim fins que Catalunya es va trobar sola després de la Pau d’Ultrecht i va veure que Felip V aprofitaria el tanto per unificar el regne, aleshores si que la resistència va adquirir elements de defensa de les lleis pròpies, però va ser quan es van trobar el “marrón” a sobre.

Parlamentarisme i constitucions

Una de les manipulacions més importants que trobem en el Born CC es que es presenta el Consell de Cent (govern de la ciutat de Barcelona en aquella època) com un òrgan amb una “important participació popular i que garantia la cohesió social”. Paraules textuals d’un dels plafons de la exposició de la sala Villaroel. Per sort no anomena la paraula “democràcia” però la dona a entendre. Doncs res d’aixó, el Consell de Cent era un òrgan en mans de nobles i alta burgesia, els menestrals i les classes populars de Barcelona no tenien cap element per participar-hi, es tractava d’un òrgan feudal igual que de la mateixa manera que la generalitat medieval, limitava el poder del rei sí, però per garantitzar els privilegis dels nobles. Contràriament al que s’ha dit varies vegades en la historiografia catalana, aquest tipus d’òrgans no tenen res a veure amb el parlamentarisme modern basat (en teoria) en la sobirania popular ni son cap mostra de “protodemocrácia”,  més aviat al contrari,  aquets òrgans eren instruments per a garantir els privilegis de noblesa, església i alta burgesia en la disputa que mantenien amb el poder reial, eren una herència de l’Edat Mitjana i inclús en la seva època ja començaven a ser anacrònics.

Podria seguir enumerant moltes més d’aquestes explicacions tendencioses, en general es tracta d’un discurs ben elaborat que evita els termes que podrien generar més polèmica i de tant en tant van deixant caure segons quins termes completament anacrònics com “espoli fiscal” però sense que es noti gaire. Si no tens nocions sobre història i no t’hi fixes no sembla un discurs fora de lloc. És una altre de les virtuts que té per aconseguir transmetre la visió que vol transmetre. També tenim una recreació digital molt ben feta del setge de Barcelona on curiosament l’exèrcit borbònic es representat en color blanc i les tropes defensores de la ciutat en color blaugrana, una de les culminacions de l’espectacle nacionalista que és el Born CC.

Més coses a criticar

Sí, hem diran que sempre estic criticant però no és pas per vici, un historiador seriós ha de ser crític encara que aixó no li agradi a l’establishment dominant i la historia és la que és i no la que ens agradaria que fos. Però bé, les elits dominants sempre han manipulat la historia per tal de justificar els seus projectes, es per aixó que Alberto Garcia Espuche, especialista en historia de Barcelona però que volia representar la historia de forma científica i rigorosa va ser cessat del seu càrrec . En el seu lloc van posar Quim Torra, l’actual director que no es historiador però si membre d’Òmnium, de la ANC i un convergent ben fidel amb bona relació amb la Fundació d’estudis Jordi Pujol.

Les restes arqueològiques que van aparèixer tenien un valor patrimonial alt que justificava la seva conservació, però en cap cas excepcional. Altres restes amb un interés patrimonial i científic més gran han estat destruïdes.  Per exemple a les excavacions de la Sagrera van aparèixer al 2010 les restes d’una vila romana incloent un mosaic que sí que era excepcional,  un cop documentat se’n va anar a terra malgrat les peticions de conservació dels veïns i experts en la matèria . Altres jaciments més importants científicament que el del Mercat del Born s’han anat també a terra per falta de diners com ara un campament neandertal a l’aire lliure, el Pla de Domeny a Girona, únic a Catalunya que va ser destruït per construir una  autopista d’ABERTIS. Mentre en el sector de l’arqueologia i el patrimoni la precarietat i la falta de diners es la norma, en el BORN CC s’han gastat 76 milions d’euros, l’equivalent a 380 vegades el que s va gastar la Generalitat el 2006 en donar subvencions a projectes d’excavació arqueològica científica. Pel que es veu, més que preservar el patrimoni s’ha fet una espècie de temple de culte al nacionalisme i a l’ independentisme “transversal” que propugna des de fa poc l’establishment català. Aquesta és la política de la Generalitat, conservar el patrimoni només quan es pot treure rédit electoral.

També ens podríem plantejar si un centre d’aquestes característiques era el que necessitava el barri, en el següent enllaç tenim un article crític al respecte. Finalment tot i que s’ha de valorar que l’exposició de les restes inclou informació sobre l’evolució posterior de la societat relacionant l’urbanisme amb els canvis que vivia la Barcelona de l’època, enlloc es menciona que hi ha nivells arqueològics medievals per sota les restes que es poden veure actualment.

I el que òbviament no trobarem per enlloc serà les condicions de precarietat en que es van excavar les restes, els professionals de l’arqueologia que van realitzar les excavacions cobraven en la seva majoria 650 euros al mes a 40 hores la setmana, i els empleats que veieu a control de sala estan subcontractats per una empresa com Manpower cobrant 3,5 la hora. Una bona metàfora de la Catalunya que volen CIU i els ideòlegs d’aquest nou independentisme transversal.

Crec que ja m’estic allargant massa així que deixo les reflexions critiques sobre el mite de 1714 per el següent post. Per concloure dir que la visita al museu és entretinguda, ara quan hi sortiu oblideu tots els continguts d’història i busqueu-vos algun llibre seriós, en certa manera és com mirar la peli de tres-cents, disfruteu de l’espectacle però recordeu que no té res a veure amb el fet històric, millor deixar-se el cervell a l’entrada i recollir-lo després.

Part de les dades estan extretes de la entrada “el que TV3 no explicarà sobre el jaciment del Mercat del Born” del bloc “Reflexions d’un arqueòleg glamurós.

En la propera entrada més reflexions sobre el mite de 1714, el nacionalisme i l’autodeterminació dels pobles, per evitar que hem diguin criptoespanyolista o alguna cosa així.

Anuncis
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: