Skip to content

Els inventaris arqueològics i els seus problemes a Catalunya

Agost 27, 2014

Aquest text pretén ser una petita recopilació dels inventaris del patrimoni arqueològic immoble de Catalunya accessibles públicament a la xarxa i alguns comentaris al respecte. No pretén ser una guia exhaustiva i pot contenir mancances i/o errors. La intenció és que pugui resultar d’utilitat als companys de professió que per algun motiu hagin de cercar jaciments, a estudiants que hagin de fer algun treball i necessitin saber els jaciments arqueològics presents en un determinat municipi o bé al gran públic que vulgui conèixer el patrimoni del nostre país.

Arran de la meva ultima feina he hagut de cercar en diverses fonts totes les dades sobre jaciments arqueològics disponibles per tal d’actualitzar el inventari del patrimoni arqueològic municipal de Sant Cugat del Vallès. En el transcurs de la cerca he hagut d’utilitzar diferents inventaris disponibles per Internet amb els seus problemes i les seves virtuts, es d’aquesta cerca i les consultes respectives a cada inventari d’on surt la idea de fer aquesta entrada de bloc….. es tracta d’una aproximació molt resumida i gens exhaustiva al tema que algun dia espero ampliar.

Una de les coses que m’ha em va sorprendre és el fet que no existeixi un inventari públic centralitzat. Per Internet trobem fins a tres buscadors diferents oficials de la Generalitat de Catalunya, ni preguntant he pogut esbrinar si son tres vies d’accedir a un sol inventari o son tres inventaris diferents d’una mateixa realitat que és el patrimoni arqueològic català. O una mica de les dues coses, tres actualitzacions d’una mateixa base de dades. Crec que es tracta de la ultima possibilitat.

Bé allà va, cercant aquests son els tres recursos disponibles a la xarxa per cercar dades sobre els jaciments arqueològics de Catalunya.

  • Arqueodada i mapa de l’Inventari arqueològic (Carta arqueològica de Catalunya):
    Una senzilla cerca a Google o entrant directament al web de la generalitat de Catalunya seguit de les pestanyes > Cultura>Patrimoni> et porta a Patrimoni.gencat allà tenim la pestanya “Arqueologia”. Des d’on accedim a la carta arqueològica de Catalunya. Segons la pròpia pàgina aquest inventari recull uns 10000 jaciments i esta actualitzat fins a l’any 2010. També inclou un mapa amb on estan localitzats els jaciments presents a l’inventari. La descripció de cada jaciment és molt bàsica, municipi, comarca, tipus de jaciment i període (incloent les diverses fases). Alguna vegada conté fotos. Tanmateix és una eina útil per cercar dades bàsiques sobre jaciments arqueològics.
    Arqueodada

    El cercador arqueodada

    Exemple can gambus arqueodada

    Exemple de la entrada d’un jaciment a a arqueodada, en aquest Can Gambus (Sabadell)

  • Patmapa
    Es tracta d’un servei web general sobre patrimoni, inclou una secció d’arqueologia. Per utilitzar-lo es va al mapa i es clica en la pestanya “Arqueologia”, molt útil per oferir una visualització rapida en el mapa sobre els jaciments existents en un territori. La descripció de cada jaciment és més amplia ja que a més del tipus de jaciment, inclou una descripció textual. Aquest buscador accedeix al mateix inventari informatitzat que el buscador anterior.En molts casos, no es tracta d’un buscador actualitzat, una senzilla comprovació en el jaciment d’exemple (Can Ametller, Sant Cugat) permet veure que la seva fitxa únicament conté la informació de que es disposava sobre l’any 2000. No s’ha inclòs la informació derivada de tres campanyes d’excavacions preventives. Ignoro quins jaciments duen estar actualitzats i quins no i amb quin criteri.
    Exemple can ametller

    Exemple d’una fitxa de jaciment a patmapa, en aquest cas Can Ametller (Sant Cugat del Vallés)

  • Egipci
    Es tracta del buscador d’informació arqueològica més eficaç i detallat dels que ofereix la generalitat. No es del tot públic ja que s’ha de demanar permís per accedir. Com s’indica en el mateix servei, es tracta d’un sistema a l’entorn Extranet del Departament de Cultura que permet l’accés controlat a la consulta de determinada informació del Patrimoni Cultural Immoble català. Vol donar solució a la necessitat sistema únic i centralitzat que permeti la consulta de la informació del Patrimoni Arqueològic, Paleontològic i Arquitectònic de Catalunya.
    exemple consulta egipci

    Pantalla per a realitzar consultes a l’Egipci

    Un cop hi hem accedit hem de fer una petició de consulta, aquesta petició de consulta no és automàtica sinó que pot tardar entre varies hores i tres dies. Les peticions de consulta es fan per municipi, períodes…. també ens demana el motiu de la consulta i el projecte a que esta associada.La informació que proporciona és molt més detallada que en els casos anteriors, des de les coordenades geogràfiques en UTM, com el context, una descripció en ocasions força exhaustiva, les intervencions que s’han realitzat, fases amb la seva cronologia i tipus, noticies històriques, bibliografia sobre el jaciment, documentació gràfica en el cas que existeixi i la seva protecció jurídica.

    Respectant les condicions d’us no incloem imatge sobre com es presenten els jaciments, tanmateix és prou entenedor i molt més complet que els altres dos buscadors. Fent comprovacions sobre jaciments arqueològics que conec, en general estan més actualitzats que en els dos buscadors anteriors. Sembla que a dia d’avui aquest és l’inventari centralitzat dels jaciments arqueològics a Catalunya.

  • Les memòries d’actuacions arqueològiques
    Com ja sabem, cada intervenció arqueològica, per llei ha de generar una memòria d’actuació que es diposita al servei d’arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Aquestes son consultables presencialment demanat cita al Departament de Cultura. Des de fa uns anys aquest departament ha començat la digitalització d’aquestes memòries perquè estiguin disponibles online. Les podem trobar a la següent adreça http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7709 No estan totes digitalitzades però si un numero prou important, les podem cercar per municipi o matèria (cronologia, materials….)

Finalment, a nivell municipal és destacable la carta arqueològica de Barcelona (http://cartaarqueologica.bcn.cat/9) per la seva exhaustivitat i la seva interfície online. Altres municipis han realitzat iniciatives similars per tal de poder oferir una difusió del seu patrimoni arqueològic.carta arqueologica bcn

 

 

Alguns comentaris sobre els inventaris arqueològics

Primer de tot el perquè dels inventaris. Com ja sabem qualsevol resta arqueològica és patrimoni públic, és a dir ens pertany a tots i son les administracions públiques les encarregades de la seva gestió i conservació per tal que esdevingui un bé comú compartit per tots els ciutadans/es. Dels problemes que hi ha per l’accés a aquest patrimoni i perquè esdevingui útil per a la ciutadania en podríem parlar extensament de moment quedem-nos amb al idea de que el patrimoni arqueològic és de tots i son els poders públics els encarregats de la seva gestió tal i com recull la legislació espanyola (Llei 16/1985) i catalana (llei 3/1993 i decret 78/2002).

Així doncs, resulta necessari un inventari sobre aquest patrimoni de la mateixa manera que si disposem d’un magatzem, necessitem una llista de que conté aquest magatzem. A més d’aquesta senzilla raó els inventaris son imprescindibles tant per a la gestió i protecció del propi patrimoni en sí com per desenvolupar una gestió urbanística que afecti el mínim possible al patrimoni. A més constitueixen una base empírica fonamental per a futures investigacions sobre les societats humanes del passat.

Un dels principals problemes que veig en l’inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya no s’especifica enlloc una sèrie de informacions imprescindibles per a dur a terme investigacions. Com s’ha realitzat l’inventari, quina realitat arqueològica engloba cada registre, així com el mètode utilitzat per a definir la categoria “jaciment”, categoria problemàtica ja que no s’especifica si es refereix a una intervenció, a una troballa causal, a una serie de restes interpretades com corresponents a una mateixa realitat arqueològica (un poblat per exemple…). Amb la manca d’aquestes informacions resulta impossible fer estimacions fiables de densitat de jaciments així com models predictius a gran escala (comarcal o regional) ja que al no saber la manera de fer els registres no podem saber si el numero es degut al sistema de registre o esta reflectint una dinàmica arqueològica real, també fa que els inventaris no siguin comparables entre si ja que nos sabem els criteris.

Així doncs tot i el notable esforç realitzat, segons el meu encara estem lluny d’aconseguir un inventari estandarditzat i eficaç tant per a la gestió com per a les investigacions futures.

PD: Com ja he dit abans, l’entrada d’aquest bloc no es fruit d’una investigació exhaustiva sinó de la meva experiència personal al treballar amb inventaris arqueològics a Catalunya. Poden haver-hi errors d’apreciació i algunes de les deficiències observades es poden deure a que no he sigut capaç d’anar més enllà, tanmateix espero que aquesta entrada sigui útil a totes les persones que pel motiu que sigui vulguin fer consultes sobre els jaciments arqueològics a Catalunya.

Anuncis
2 comentaris
  1. Maria permalink

    Muchas gracias por la información que proporcionas en esta entrada de blog. Estaba buscando esta información y me ha resultado muy, pero que muy útil.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: