Skip to content

Excursió al cim del Canigó (Per Marialles)

Setembre 13, 2014

 

El Canigó una de les muntanyes mítiques del Pirineu, lligada des de fa molts anys a la cultura catalana tot i trobar-se a l’estat francès. Des del poema de J. Verdaguer fins a la tradicional flama del Canigó per Sant Juan trobem múltiples referències culturals que tenen aquest cim com a protagonista, en part deu ser degut a que segons he llegit (i m’ho crec) , antigament es considerava la més alta del Pirineu. Perquè? Tot i tractar-se d’un 2700, es la muntanya amb altura de més de 2000 metres situada més a l’est del Pirineu i el massís del Canigó es troba aïllat, sense cims de mida similar aprop seu. Contemplant el Canigó des de l’Empordà, des de Perpinyà o des del Conflent es veu una mole enorme que sembla més alt que qualsevol altre muntanya. Fins que no es va disposar d’instruments de medició no va ser possible comprovar la seva altura real respecte altres muntanyes del Pirineu. Però bé, el Canigó en la cultura i la literatura donaria per moltes entrades de bloc, la Catalunya Nord també. De moment parlarem bàsicament de muntanya.


Tipus: Cim en època d’estiu

Data: 20-21 d’agost de 2014

Meteorologia: Sol

Dificultat tècnica: Fàcil/Moderada (hi ha una grimpada facileta al final)

Dificultat física: Fàcil

Altura cim: 2786 metres

Hora de sortida: 07:30

Hora d’arribada: 16:00

En tot el massís del Canigó existeixen diverses rutes a peu, la pagina www.canigo.cat es una bona guia sobre les rutes al massís així com dels allotjaments que trobem per la zona i el seu patrimoni cultural, les dues vies d’ascens principals son des del refugi de Cortalets i des del refugi de Marialles. La primera es l’ascensió més “clàssica”, més curta i la que fa més gent, la baixada de la flama del Canigó fa aquesta ruta. Únicament dir que degut als 20 km de pista forestal existents fins arribar al refugi recomanaria o agafar el servei de taxis o fer-la amb un cotxe alt, la primera vegada que vaig intentar fer el Canigó va ser per aquesta ruta, el meu germà va rascar els baixos del cotxe i no vam arribar ni a caminar. La ruta que es descriu aquí es per el refugi de Marialles, més llarga però també més maca i menys massificada.

Aproximació:

Per arribar al refugi de Marialles s’ha d’anar fins al poble de Casteil, passat Vernet-lesBains. Son unes dues hores i mitja des de l’àrea metropolitana de Barcelona més el temps que un passi per la pista. Compte, la pagina web diu que entre l’1 de juny i el 31 d’agost la pista esta tancada fins a l’aparcament de Randé. Al maig (2 de maig) vam fer un intent fallit de pujar al Canigó per la mateixa ruta i ens vam trobar que la pista estava tancada fins al Coll de Jou bastant més endarrere. En tot cas, des del Coll de Jou fins a Marialles son dues hores, des de l’aparcament de Randé son 40 minuts. ES el mateix camí, un sender per un bosc molt frondós, un passeig agradable.

En el nostre cas i com que no aprendrem mai vam sortir de Sabadell casi bé a les 5 i vam aparcar el cotxe a Randé que ja s’estava fent de nit i amb força boira, coses que no s’han de fer, vam trobar la pista i el refugi fàcilment no només pel mapa sinó també perquè ja ho havíem fet al maig.

El refugi de Marialles es troba completament equipat i hi ha de tot, hi vam parar a fer unes birres artesanals cap d’ona que ens agraden molt però vam anar a dormir al refugi lliure que es troba molta prop del guardat. El refugi lliure de Marialles es troba en perfecte estat i completament equipat, llar de foc, taula i bancs a la planta baixa i a la planta de dalt màrfegues per dormir-hi, a més d’uns segon àmbit també amb llar de foc per si el primer esta plei obert tot l’any cosa que al vessant sud dels Pirineus costa bastant de trobar, realment admiro la cultura de muntanya dels francesos. Important, per tal de cuinar hi ha una font aprop

Excursió:

Entre que ens aixequem i esmorzem comencem a caminar a dos quarts de vuit, el camí es troba ben marcat i al costat del refugi ja trobem un indicador que ens assenyala el camí cap al cim, s’ha de seguir el GR-10 durant una hora i mitja per un bosc on al maig vam trobar plaques de neu importants però ara a l’agost òbviament no. Casi just després d’atravessar un riu trobem una indicació que ens assenyala la continuació del GR-10 o la desviació per començar a pujar cap al cim. Agafem la desviació perfectament indicada i comencem a pujar fins al refugi Aragó que es trobava en obres, allà parem un moment per menjar alguna cosa.

Des del Refugi Aragó el camí segueix pels plans de Cadí ara ja en prats alpins típicament pirinencs, la pujada al principi és lleugera i poc a poc va augmentant d’intensitat, el camí esta ben indicat i et porta cap al cim sense problemes, a partir dels prats de Cadí, al nord ens trobem ja per primer cop el cim del Canigó fàcilment reconeixible un cop l’has vist. Queda una pujada fins arribar a la xemeneia i després el cim. Comencem a trobar més grups que estan fent el Canigó per aquesta banda

(Més fácil del que sembla)

La xemeneia (Més fácil del que sembla)

La xemeneia és molt vertical però fàcil en bones condicions de sol i sense neu ja que té molta escaleta on et pots agafar sense cap tipus de problemes. Els que hi entenen d’escalada diuen que es un pas II (única dificultat és que t’has d’agafar amb les mans). Sense problemes, va pujar fins i tot un gos pels seus propis mitjans. En condicions de pluja i pedra humida suposo que pot ser més complicat i en condicions de neu però no era el cas. Tot i fer sol i ser agost pujo sense treure’m el paravents per la ventada que esta fent en els últims metres. Fem cim a un quart de dotze contents perquè la meteorologia ha aguantat bé, per haver-lo fet i sobretot per l’excursió. El cim té molt bones vistes i podíem veure perfectament el Costabona i la olla de Nuria per una banda i el Conflent, les Corberes i més enllà per la banda de França. En direcció est s’hagués vist el mar sinó fos pels núvols que cobrien al part de Perpinyà. Foto de rigor i trec els versos de Verdaguer que havia promés que recitaria a dalt si arribàvem a més de la de muntanyes regalades que em vaig inventar la tonada.

Canigo Agost 2014 031

El Canigó coronat (Si voleu utilitzar la imatge recordo que heu de demanar permís, que no passi com altres cops que m’enfado …)

Baixem molt relaxats parant a dinar i fer una petita migdiada als prats de Cadí gaudint del bon dia, la tornada pel bosc arriba a ser una mica pesada, recollim motxilles del refugi, passem a fer un cigaló pel refugi guardat de Marialles (café avec un digestif demano), perquè al sud de França el concepte de cigaló existeix, cafe arrossé crec que es diu. Bé que me’n vaig per les branques, baixar cap als cotxes, visita a Vilafranca de Conflent (molt recomanable) cervesa i cap a casa.

Advertisements

From → Muntanya

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: