Skip to content

De contradiccions, xantatges i expectatives. El procés, la independència, la hegemonia de CDC i el sacrifici de la CUP…

gener 13, 2016

Bé, ja que s’ha posat de moda parlar del tema m’apunto al carro des d’una visió estrictament personal. Moltes coses i poc temps i poca voluntat d’enrotllar-me, idees desordenades que intento ordenar. Bueno allà va

11 de setembre de 2014

El procés i la recomposició política de la burgesia catalana

Ja vaig escriure sobre els dubtes que em generava el procés, deixant clar que per descomptat la reivindicació independentista surt de la societat civil, de la gent i més tard CIU (ara CDC) s’hi suma, no se fins a quin punt aquesta part de la burgesia (l’establishment si li voleu dir, vaja els empresaris, els rics…) català esta disposat a arribar. I el problema és que té la paella pel mànec.

En gran part és com una fugida cap endavant, una recomposició política de la burgesia catalana que tradicionalment ha dominat el país. Després del 15-M el règim del 78 no està en seriós perill (ojalà però seria exagerat) però si que pateix una greu crisis de legitimitat, la població vol canviar les coses i el discurs dominant ja no cala. Aleshores Mas s’apunta al carro, amb la trista ajuda de l’ANC, es posa a liderar una cosa que no havia començat, per tal de que la seva figura recuperi la legitimitat que havia perdut i guanyar temps per recomposar políticament el partit i el sector a qui representa. No nego que si la independència fos tan fàcil com la pinten, ( obtenir el reconeixement internacional i generar estructures d’estat) CDC no accedís a la independència. Però assolir una república catalana no és tan senzill, ni la UE, ni qui mana internacionalment ens avalarà mai per molt pacífics que siguem. Per desgràcia, el món no funciona per la democràcia, es necessita desobediència, trencar lleis , inestabilitat, i dubto que la burgesia estigui disposada a això, el desordre és dolent per als negocis.

Es en aquest punt on el paper de la CUP resulta molt rellevant, algunes veus han insinuat que després d’aquest enorme desgast no val la pena estar al Parlament. Discrepo.

L’independentisme entès com la voluntat del poble treballador català a esdevenir nació i ser sobirà és una reivindicació legítima i el dret d’autodeterminació unilateral hauria de ser part indiscutible en un procés de canvi social a favor de la majoria (diguem-li socialisme o no, amb això no hi entro). El problema és que aquesta reivindicació en mans dels poderosos pot servir per com he dit recomposar-se políticament, executar polítiques antisocials i dividir a la classe treballadora amagant el problema veritable, la opressió de classe. El que ha fet el nacionalisme burgés tota la vida vaja. Sobre els processos de recomposició de la classe dominant i la voladura controlada que esta fent Convergència us recomano els escrits d’en Joan Tafalla, independentment de l’acció política que es desprengui després val la pena llegir el seu anàlisis.

En aquest nou fenomen independenstista la CUP ha estat la veu més ferma contra la manipulació del que és una reivindicació legítima i necessària. Qui lliga sobirania política (dret a decidir sobre la relació amb la resta de pobles) i sobirania econòmica (que les decisions econòmiques es duguin a terme i serveixin per als interessos de la majoria de la població i no de banquers i multinacionals), que l’alliberament nacional no es pot concebre sense l’alliberament social i a la inversa. La seva presencia i acció eviten que el panorama polític i també social es polaritzi entre el nacionalisme català liberal i els seus detractors, binomi que aleshores si que dividiria a la població i seria una llosa per a les lluites socials. I bé, potser no ho evita del tot però aconsegueix amortir-lo en gran part.

Esta clar que l’acció parlamentaria no ha de ser la principal en la lluita de classes (si, li diré així), al contrari, les grans revolucions en la història han transcorregut totalment o majoritàriament fora dels parlaments que no deixen de ser una institució de l’estat capitalista.. Tanmateix hi ha un punt important en la vessant política (en sentit ampli) de la lluita de classes que no hem de perdre de vista, en aquests moments. Potser m’equivoco però ara mateix el paper polític de la CUP és molt important i un dels principals esculls en la recomposició política de la burgesia catalana aplegant al voltant seu la seva idea de nació. Es per això que es tan odiada.

                                                                                L’acord d’investidura

L'Assamblea de la CUP a Sabadell. Foto: El Periódico

L’Assamblea de la CUP a Sabadell. Foto: El Periódico

I la CUP no ho ha tingut fàcil, ha rebut una enorme pressió mediàtica que després del “No” a investir Mas es va convertir en linxament mediàtic, insults amb unes reaccions cavernaries que em van sobtar per la seva virulència, senyal que CDC havia fet la seva feina. La elecció tampoc era fàcil. Finalment dissabte passat s’arriba a un acord in extremis amb el que s’investeix una persona alternativa a Mas, un altre convergent, per descomptat no penso legitimar ni un moment aquesta figura sionista, classista i amb indicis ben provats de corrupció.

La CUP va prometre no investir Mas, no ho va decidir en assemblea però es va comprometre públicament, cosa que en un partit que fa de la honestedat un dels seus principals actius es molt important. Però també es va comprometre a no posar entrebancs al procés i no encallar-lo. La elecció no era fàcil. Però ha aconseguit destronar Mas i que això del procés segueixi endavant.

No puc dir que hi estigui d’acord, la CUP ha pagat un altíssim preu, el punt 4 de l’acord és humiliant i la seva posició ha quedat afeblida. L’acord d’estabilitat és ambigu. Segons la CUP, amb aquest pacte només es compromet a donar suport a CDC per avançar en el procés, mai per avalar les seves polítiques, però quan CDC necessiti per exemple aprovar pressupostos tornarà a jugar al xantatge de baixar-se del carro de la independència sinó se li aproven determinades polítiques. El procés necessita estabilitat etc etc… un altre pressing, esperem que la CUP pugui aguantar-lo. I sí, Mas està destronat però CDC pot agafar aire, anar a eleccions al març els podria haver acabat d’enfonsar. Destronar Mas era un símbol pel qual s’ha pagat un preu molt alt i no puc evitar preguntar-me si aquest fet simbòlic val el preu que han pagat.

La CUP ha fet aquest sacrifici per salvar el procés, sigui el que sigui això del procés. El problema que veig personalment (com he analitzat més amunt) es que dubto que aquest procés arribi al seu objectiu tant per molts dels seus actors polítics com per l’acció que articulen. Tanmateix tampoc ens hauríem de deixar guiar per la immediatesa, la desqualificació categòrica i el tuit fàcil. El temps dirà en quina mesura el pacte d’investidura ha ajudat a la recomposició política del partit de la burgesia i en quina mesura pot servir per col·locar aquest partit contra les cordes en el que pots suposar el major desafiament al règim del 78 (amb totes les manacances però políticament és així). I hauríem de tenir presents totes les escletxes que aquest desafiament pot obrir.

I mentrestant nosaltres a lo nostre, la política parlamentaria i el que s’ha anomenat la lluita social no han de ser forçosament un binomi excloent qualsevol augment en les lluites sindicals, estudiantils, contra les retallades, socials en general pot anar debilitant poc a poc a la classe dominant catalana. En aquest sentit, des de les institucions es poden obrir esquerdes però sinó construïm l’arriet que trenqui la gàbia de poc serviran les esquerdes, i l’ariet només pot ser la organització als centres de treball, als centres d’estudi, als barris, només pot venir des de baix….Poc a poc, bona lletra i el temps dirà…

Perdoneu per la xapa, prometo resumir més el pròxim cop.

Anuncis

From → Societat

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: