Skip to content

La Guerra és la Pau

Agost 26, 2017

George Orwell va imaginar en la novel.la 1984  un futur completament distòpic on el món s’havia unificat en tres grans estats que havien assolit el totalitarisme màxim. Tots els aspectes de la vida de cada persona estaven controlats per el Big Brother, líder suprem i que vigilava  a cada ciutadà perquè no es desvies ni en un dels seus actes quotidians. El seu lema era: La guerra és la pau, la ignorància és la felicitat, la llibertat és l’esclavitud.

Podria donar per molts paral·lelismes amb  la societat actual però n’hi ha un que m’agradaria destacar: La guerra és la pau. Les tres potencies mundials estaven enfrontades en una guerra eterna en que les aliances canviaven constantment. Que era el més destacat d’aquesta guerra? Que ningú volia guanyar-la, mantenir la població en un estat de guerra permanent contra un enemic al que tothom odiava però ningú coneixia ben bé era un dels pilars fonamentals per assegurar-se la obediència cega al líder de la població, per mantenir la societat completament cohesionada al voltant del poder. L’enemic exterior importava poc, l’objectiu era la pau interna i la eliminació de qualsevol possible enemic interior. La guerra és la pau.

Us sona?

La societat actual és ben diferent i espero que no arribem mai a una cosa semblant a la distòpia d’Orwell però sí que tenim alguns elements semblants: l’ús o suposat ús de la guerra. Històricament els poders despòtics utilitzaven la por a la repressió violenta del poder, la por a ells per mantenir l’ordre social. Aquest ús encara existeix però els estats occidentals prefereixen governar amb un altre por, la por a l’altre, al terrorista que en qualsevol moment pot matar-te i destruir la teva forma de vida. Aquesta por a l’altre és convenientment fomentada, manipulada i exagerada per tal de que la població accepti mesures repressives internes que d’altre manera no aprovaria, per crear consens al voltant del poder polític, en definitiva per cohesionar el règim.

Rey-Juan-Carlos-Kuwait

 

Aquesta por a l’altre es dirigeix sobretot cap al Pròxim Orient. Es presenta com un “xoc de civilitzacions” en paraules de Samuel Huntigton, aquest xoc justificaria que la societat occidental es protegeixi contra el seu gran enemic, la civilització musulmana. La realitat és ben diferent, la guerra d’Occident és contra determinats països, no contra una “civilització”. No es tracta de religió sinó de geopolítica. Els EUA van crear l’Estat Islàmic i són aliats del seu principal patrocinador econòmic: Aràbia Saudita (i també Qatar) a més de vendre-li armes que acaben en mans de l’Estat Islàmic. Posteriorment els EUA bombardegen Síria amb l’excusa de lluitar contra l’ISIS que els mateixos armen i financen directa o indirectament.

Com entendre aquest aparent contrasentit?

D’una banda els països occidentals guanyen quantitats astronòmiques de diners venen armes, el negoci que dona més diners de l’economia global. L’ISIS en el seu moment va servir per desestabilitzar governs no afins a la zona com la Síria de Bachar al-assad o la Libia de Gadafi, com en el seu moment els EUA van crear Al-Qaeda per enderrocar l’Afganistan pròxim a la URSS. Després aquest ISIS aparentment se’ls hi va descontrolar, a més de cometre els crims més abominables al Pròxim Orient contra tothom que no combregava amb el seu fanatisme, van decidir atacar també Europa. Els EUA i diversos governs europeus han respòs amb bombardejos però en cap moment han fet res contra Aràbia Saudita, el seu patrocinador, al contrari li segueixen. No semblen esforçar-se massa per acabar amb el seu teòric enemic, de moment venen armes aquí i allà el negoci és rodó.

Com a efecte colateral hi ha els atemptats a Europa, govern i mitjans de comunicació l’aprofiten per crear la doctrina del shock. La por a l’altre i cohesionar la societat al seu voltant, com han intentat amb el consens al voltant del rei i el govern, dient que era hora d’abandonar les diferències polítiques mentre segueixen venent armes al patrocinador de l’Estat Islàmic. La por per tant és instrumentalitzada per cohesionar la societat. Com ha sorgit el terrorisme, qui l’ha creat i qui el finança i quants pobles del món estan patint importa poc, la qüestió és estar  “tots junts” i els mandataris polítics al capdavant. La guerra és la pau, l’absència de conflicte intern.

Per la banda de Aràbia Saudita i de l’ISIS, al Pròxim Orient el seu objectiu és eliminar els governs contraris als integristes saudites, eliminar qualsevol dissidència a la monstruositat que prediquen al Pròxim Orient, especialment eliminar qualsevol rastre de governs i moviments progressistes/populars al Pròxim Orient. A Europa (que els atemptats són circumstancials comparat amb el que ha fet sobre les poblacions del Pròxim Orient) Antonio Maestre ho explicava molt bé en aquest article. L’objectiu de l’ISIS  a Europa (com molt bé assenyalen ells mateixos en els seus mitjans) és provocar un augment del racisme i l’auge de l’extrema dreta per tal de que els musulmans que viuen a Europa es trobin entre l’espasa i la paret i es vagin acostant a les seves posicions. Per a aquest objectiu compta amb els clergues i mesquites finançades per Aràbia Saudita on es difon el wahabisme, una versió de la religió relativament recent ultrareaccionària  molt pitjor que en els segles més obscurs de l’Edat Mitjana. Compte, no representen ni la meitat ni una tercera part de les mesquites però existir existeixen i sí, són un problema i s’hauria de dir sense embuts sense por a que et diguin racista perquè no és racisme.

En definitiva una guerra on els promotors no tenen la intenció de vèncer a l’altre sinó que són ben amics i es beneficien mútuament. En que l’objectiu no és derrocar a “l’altre” sinó cohesionar la població al seu voltant i eliminar el dissident, i fer diners. Els morts importen poc ja que no són els dirigents qui moren en aquesta guerra, l’expressió de llàgrimes de cocodril de l’actual rei d’Espanya és una bona figura per il·lustrar-ho.

Una guerra que com en totes les altres els rics es fan d’or i moren els pobres, la gent corrent, més al Pròxim Orient però també a Europa.

Com des de fa anys, com des de que vam sortir a rebutjar massivament la guerra d’Irak que va obrir aquesta infernal llauna cal sortir i denunciar-ho. Evitar l’estat de shock i la por que ens posaria al costat de qui ha promogut la matança i no faran res per aturar-ne de noves, al contrari.

La situació té múltiples implicacions més però ja m’he estès prou per avui

 De nou i tants cops com faci falta: NO A LA GUERRA

NO PASSARAN

 

Anuncis

From → Societat

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: