Vés al contingut

Una República de la Gent i per a la Gent. Moment actual i perspectives.

Octubre 25, 2017

chaplin_2017-10-24_20-24-58

Costa bastant trobar temps per escriure en aquest temps convulsos mentre acumules dues feines, reunions i accions. També hauria de ser més disciplinat però tard o d’hora m’havia d’ordenar les idees. I sí, encara que s’ha abusat massa de la paraula històric aquestes setmanes estan sent històriques si mirem el que ha passat els darrers 30 anys i a Europa Occidental en general. Els de la meva generació mai havíem vist quelcom així.

Podria allargar-me fent una cronologia dels esdeveniments però prefereixo deixar-ho així, la mobilització contra la repressió el 20-S marca ja un salt enorme respecte a tots els escenaris del procés que havíem viscut fins ara. El punt culminant és l’1 d’octubre, un referèndum que havia estat ja desactivat és dut a terme i convertit en una victòria per la centenars de milers de persones autoorganitzant-se per  guardar els col·legis electorals i per resistir a la repressió de la policia. El referèndum es va a dur a terme tot i tenir un estat en contra que va utilitzar totes les seves armes contra nosaltres, tot i les brutals càrregues de la policia. No em molestaré amb l’assumpte de les garanties, un 42% de participació ena questes condicions és heroic i una victòria contra l’estat espanyol. Al cap de dos dies, la  Vaga General (disfressada per alguns com “Aturada de País” ) va esdevenir un èxit complet.

El que voldria però en aquest escrit és senyalar alguna punts claus del moment actual i algunes perspectives de futur

Els esdeveniments de l’últim més han mostrat que si és possible algun tipus de independència de Catalunya és només a través de les grans mobilitzacions i l’autoorganització des d’abaix. Quan més ha trontollat el règim del 78, quan més dèbil ha estat el govern central i quan més aprop hem estat de constituir-nos com a poder independent ha estat quan la mobilització de masses ha estat més forta i ha desbordat més les vies institucionals i les consignes pactades des de dalt i les consignes del govern i al direcció de l’ANC. En aquest sentit l’aparició dels Comitès de Defensa del Referèndum ha estat un salt qualitatiu importantíssim i fonamental. Ara bé, quan el President Puigdemont va proclamar la República i tot seguit va suspendre-la el govern central va passar a controlar els tempos del procés i a tenir la paella pel mànec i tota possibilitat de mediació internacional es va esfumar.

El bloc democràtic

En aquest curs dels esdeveniments especialment entre el 20-S i el 3-O grans masses de gent i organitzacions que no es definien com a independentistes però si que creien tant en el dret democràtic a decidir com en les llibertats bàsiques de persones i col·lectius s’han mobilitzat i han participat oposant-se a la repressió i prohibicions del Govern Central, en alguna articles s’ha anomenat el “bloc democràtic” que ajuntaria a independentistes i un gran conjunt d’organitzacions d’esquerres de diverses orientacions entre les que s’inclou  la llibertària. Un bloc heterogeni i necessàriament contradictori entre sí però que sí que podria ser majoritari a Catalunya amb tota la força que això suposa. La necessitat de no trencar aquest bloc ha estat un argument per postergar al declaració de la República.

Tanmateix cal assenyalar dues coses importants. La primera que aquest bloc democràtic no és pot reduir a la suma de càrrecs electes sinó en la presa de posicionament i mobilització en el seu àmbit de grans conjunts de gent a títol individual i organitzacions de base que fins ara no havien mostrat interès. Reduir aquest bloc democràtic a la posició dels Comuns com a partit és un error fatal.

Aquest bloc democràtic no és pot reduir a la suma de càrrecs electes sinó en la presa de posicionament i mobilització en el seu àmbit de grans conjunts de gent a títol individual i organitzacions de base que

La segona és que postergar les declaracions implica una desmoralització ja no només entre el bloc democràtic sinó també en gran part dels independentistes, el PDeCAT (i amb raó) segueix vist amb desconfiança i que les negociacions en despatxos marquin el rumb de la mobilització és percebut per gran part de la gent mobilitzada com que els polítics de nou els estan estafant, i no van gens desencaminats.

Postergar els moviments i esperar suports internacionals que no arriben donen marge a recomposar el processisme que va ser superat pels esdeveniments entre el 20-S i el 3-O. Ha quedat clar, sinó ho estava abans és que la independència tranquil·la que desitjaven alguns és impossible, i per alguns d’aquests sectors és preferible una Catalunya intervinguda que una Catalunya on el poder estigui en mans de la gent.

Eixamplar el bloc democràtic des de la reivindicació social

Una aposta que em sembla bastant més convincent és eixamplar el bloc democràtic dotant de contingut social a la reivindicació de la República, aquest component s’intueix però caldria explicitar-ho, actualment hi ha entre 15 i 20% de treballadors en atur, segueixen havent-hi desnonaments i unes 500000 persones per sota del llindar de la pobresa, les classes populars catalanes segueixen patint l’agressió capitalista. Cal repetir i visibilitat que un poder de la Generalitat suposaria la entrada en vigor de les lleis actualment suspeses pel Tribunal Constitucional com la llei contra la pobres energètica entre altres. Són importants però no suficients, es podria afegir la derogació laboral de 2012 i la pujada del salari mínim a 1000 euros en l’àmbit català per citar algunes mesures que tindrien una gran acceptació social. I que el govern de la Generalitat es vegi obligat a acceptar-les.  Alhora la defensa dels serveis i institucions públiques contra la intervenció del Govern Espanyol ofereix una oportunitat no només per defensar el que ja tenim sinó per millorar-ho.

La defensa dels serveis i institucions públiques contra la intervenció del Govern Espanyol ofereix una oportunitat no només per defensar el que ja tenim sinó per millorar-ho.

 L’objectiu de un estat no només més democràtic sinó també amb una economia més orientada a les classes populars si que podria animar encara més les persones de a peu que conformen aquest bloc democràtic. I en el moviment que és d’on surten les coses aquest component serà necessàriament clau i s’anirà desenvolupant.

Els pròxims dies tornen a ser claus, en aquests sentit el paper del Parlament torna a marcar l’agenda de mobilitzacions. Entre dijous o divendres sabem si el Govern es rendeix fins a noves eleccions, si proclama la República o si segueix constituït desobeint l’aplicació de l’article 155.

Si decideix desobeir resulta imprescindible per a la part del bloc democràtic independentista i no independentista començar a traçar uns objectius i reivindicacions de forma autònoma al govern i a les organitzacions transversals del Procés i si cal pressionar-les. Ser autònoms vol dir no estar subordinats però això no treu seguir recolzant el Govern de Catalunya front al Govern Central i al bloc monàrquic del règim del 78. Qui ens enquadrem en aquesta part hauríem de començar a dotar de contingut social a les reivindicacions, no només amb proclames, sinó de manera efectives i defensar les escoles, la sanitat i els serveis d’emergència no amb vistes de mantenir el que hi ha sinó a millorar-ho per al conjunt de les classes populars. I que el Govern de la Generalitat vegi que no pot seguir desobeint sense nosaltres.

Possibilitats molt optimistes però ben possibles

Perquè és ben sabut proclamant o no la independència la Generalitat no tindrà el control efectiu del territori ni serà un estat de facto sinó que serà un estat fallit, passaria a ser responsabilitat del govern de la Generalitat mantenir el control de la major quantitat possible de les seves estructures, i també responsabilitat del bloc democràtic fer efectiu aquest control actuant de forma autònoma amb l’objectiu de millorar-los. Aleshores tindríem dos poders sobre un mateix territori, és una situació freqüent en aquest tipus de processos durant la Història i també la Història recent, la qüestió és quin d’aquests dos poders s’acabaria imposant amb el temps.

Aquí resultaria clau la reivindicació social, que en les parts del poder controlades per la Generalitat s’apliquessin polítiques més favorables a les classes populars podria inclinar definitivament la balança a favor d’una República que comptaria amb una majoria de la població organitzada amb tot el que aixó suposa. I amb el temps, a curt plaç no tindríem la Revolució de 1917, ni el control obrer anarcosindicalista de 1936 ni una revolució anticapitalista (de moment) però  sí un poder en forma semblant a una República de marcat caràcter antifeixista, antioligàrquic (al enfrontar-nos als grans poders dels bancs i la UE, una República de caràcter social amb uns CDR’s com a columna vertebral. L’existència d’aquest poder canviaria cap al nostre favor la correlació de la lluita de classes a Europa especialment al sud. Pensem ‘hi. Si vam poder fer l’1O també podem fer-ho.

Bé, aquest cop m’he allargat però és que el tema dona per molt i només he tocat alguns dels punts que voldria, disculpeu les faltes, les corregeixo aquesta tarda.

Anuncis

From → Societat

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: