Vés al contingut

Un altre escrit a un any de l’1 d’octubre (segona part)

Octubre 22, 2018

D’una manera o altre aquestes darreres qüestions ja han estat tractades però volia repassar-les abans d’anar a la segona part. Saltem un any i mirem el moment present. Malgrat que l’1 d’octubre va resultar una victòria (que ni els partits que havien organitzat el referèndum s’esperaven) i la vaga del 3 d’octubre i les mobilitzacions posteriors el resultat és de derrota. Optimista perquè es va arribar a posar contra les cordes al regim a un nivell mai vist des de 1978, però derrota, com a mínim de oment. Ja vaig escriure sobre aixó els mesos següents, únicament discrepar amb algunes companyes, la implementació d’una república era molt difícil però no absolutament impossible. El passat octubre. Actualment si que és impossible com a mínim a curt plaç (uns pocs mesos).

Amb el canvi de govern a l’estat i l’aixecament del 155 podia semblar que la qüestió es quedava en punt mort. O pitjor, s’observen moviments de tornada al processisme per part de certs sectors de l’aparell polític i mediàtic català. Anomenar-los  “gran burgesia catalana” és fals del tot, els qui controlen les principals fortunes i empreses a Catalunya (Abertis, la Caixa, les 100 famílies) s’han alineat quasi unànimement contra  el règim contra la independència i contra el dret a decidir.

Punts d’optimisme

I aquí hi ha punts d’optimisme, per una banda el Holi resistint la provocació dels aparells repressius de l’estat i per l’altre l’1 d’octubre i el toc d’atenció al govern de Quim Torra. A gran part del PDECAT i l’aparell mediàtic podia aspirar a negociar alguna cosa amb Pedro Sanchez, donar-ho per bé i tornar al procés etern de una gran manifestació a l’any i no us preocupeu que el president ho aconseguirà si li fem cas. Que no hagin aconseguit recomposar el processisme és una bona notícia, perquè com ja han dit un cop has mobilitzat a la gent és molt difícil fer-la tornar a casa a canvi de res. Perquè en nom de la unitat no podem deixar-ho tot un altre cop en plans secrets que s’ha demostrat reiteradament que no existien, no. La classe política ha de retre comptes i quan no ho fa un toc d’atenció és una bona senyal, mostra d’un poble viu i no simples votants d’uns partits que no saben com sortir-se’n però que s’aferren a la carta del independentisme màgic per seguir en els seus càrrecs i la seva posició dintre la política catalana.

 La cosa va per llarg i no hi ha una estratègia clara, es cert que en aquest ordre de les coses és necessitaria ser una majoria clara per aconseguir la independència, sense estats poderosos que proporcionin recolzament explícit, sense cossos armats propis, sense el regim rival en crisi orgànica severa ….per tenir una garantia d’èxit hauria de ser un desbordament de moltíssima gent, aprofundir en la organització per millorar la mobilització podria ajudar però és imprescindible ser més.

Ara bé, això no pot representar una excusa per abandonar i tornar a provar-ho d’aquí 10 anys com es desprèn de les declaracions. A la gent se la convenç actuant, al moure’t pots fer-ho millor o pitjor, pots equivocar-te però és la única garantia de que se t’uneixi més gent. L’acció és la millor propaganda i no estic fent servir cap figura retòrica, s’ha vist moltes vegades en lluites molt diverses i aquesta no és cap excepció.

Una manera per avançar… des d’abaix

El règim del 78 és una maquinaria repressora brutal com ja s’ha vist, i per molt que la ridiculitzem per cutre compleix la seva funció. I pràcticament no té fissures internes (no estic parlant d’Espanya sinó del règim). En la correlació de forces actual ens derrota. Aquí exposo varies idees per tenir més força en les següents confrontacions.

La primera (i molts em criticareu) és explorar aliances amb la resta de forces d’esquerres i sobiranistes de l’estat, si es poses en qüestió al regim des de molts altres territoris començarien a haver-hi garanties d’èxit, la base d’un acord ampli hauria de ser l’enderrocament de la monarquia i del règim per una república confederal que inclogui el dret a l’autodeterminació i a la secessió si així s’acorda. I no federal, confederal, de baix a dalt i sense haver de demanar permís. Amb això es podria aconseguir plantejar una alternativa a l’actual status quo i sumar forces amb un horitzó conjunt deixant enrere la idea de separació de gent que molts dels actuals sobiranistes rebutgem. Actualment és complicada però a la llarga podria donar els seus fruits i compte, aliança confederal des d’abaix, des de la gent  no acords entre cúpules polítiques per repartir-se escons.

L’altre manera totalment complementaria de seguir creixent és tornant a posar els drets socials al centre del discurs. De la mateixa manera que les llibertats democràtiques, que ja ho estan. La República com a voluntat de constituir-se en subjecte polític lliure i la lluita per unes condicions de vida dignes (habitatge, treball, educació, sanitat….) front als poders oligàrquics. Començant per reivindicacions bàsiques en les que la majoria de la gent pugui estar d’acord però que alhora ataquen a com el gran capital desposseeix a la majoria de la població. En aquest sentit s’ha parlat massa poc de les lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional, la llei de l’habitatge, al llei contra la pobresa energètica, contra el fracking, la llei de mesures de gènere, mesures tímides sí però que ajudarien a millorar gran part dels problemes que pateixen les classes populars i col·locaven aquestes reivindicacions en el centre del debat. I sí, és impossible ara mateix aplicar una DUI però es podria començar aplicant aquestes lleis desobeint el veto del Constitucional, i si els mecanismes de l’administració autonòmica no acaben de ser efectius que les faci efectives la gent organitzada amb el recolzament de veritat de les institucions. Seria al meu entendre un bon començament que permetria fixar-se objectius, tornar a avançar i seguir creixent.

Bé, em vaig prometre que escriuria quelcom així per ordenar-me les idees, no se si ho he aconseguit

Seguim

 

Anuncis

From → Societat

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: