Skip to content

Terrorisme i massacre a París, notes ràpides

Atemptat a París, 110 morts i pujant, les noticies explicaran els detalls, 4 reflexions ràpides.

Els autors s’inscriuen ideològicament dintre el salafisme (versió molt minoritària de l’Islam creada als anys 50 del segle XX) més extrem, el braç armat es ISIS organització terrorista en majúscules armada pels Estats Units i finançada per Aràbia Saudí i Qatar amb l’objectiu de enderrocar el govern de Síria. Aquests dos últims països son qui financen les teles fonamentalistes que es poden veure per satèl·lit aquí França qui propaguen el terrorisme salafista.

Els refugiats siris venen a Europa fugint d’aquesta colla de terroristes malalts, donar les culpes als refugiats siris és confondre la víctima amb l’assassí.

Es normal ( a mi també hem passa) que ens impacti més quan ataquen a Europa però hem de recordar que l’ISIS ha matat centenars de milers de persones només aquest últim any i mig, maten dones que no volen portar el burka, nens, i treballadors i pobles que lluiten per la seva llibertat. Tiren a homosexuals des de dalt dels campanars. Amb això vull dir que és el propi món àrab qui pateix el 99% del terrorisme de l’ISIS. Casualment no han atacat mai ni a Israel ni als Estats Units.

Llegeix més

Anuncis

4 notes rapides sobre els resultats electorals del passat diumenge 27S

Bé, veient la varietat de interpretacions sobre si els resultats electorals d’unes eleccions considerades “plebiscitàries” han respòs si o no a la independència de Catalunya tal i com es pretenia des del govern de la Generalitat crec necessari donar el meu punt de vista sobre tot plegat. Comptant que estic a l’estranger, tinc Internet limitat i vaig estar a Catalunya presencialment únicament durant  la jornada del diumenge.

En primer lloc, si hem de fer interpretacions sobre si ha guanyat el “Sí” o el “No”, objectiu pel qual estaven convocades aquestes eleccions, s’ha de dir que el “Sí” ha guanyat però no de manera absoluta. Per moltes tonteries que es diguin des dels altaveus de la oligarquia espanyola anomenats “mitjans de comunicació” (al tanto no estic dient que els altaveus de la oligarquia catalana siguin millors). El cap del règim espanyol Mariano Rajoy, en la seva línia habitual de desdibuixar completament la realitat, com si estiguéssim en un altre planeta, ha arribat a dir en roda de premsa el dilluns 28 que el “Sí” només havia assolit el 40% dels vots. (la llista de Junts pel Sí) Com si els vots de la CUP fossin un no, ver para creer.

Les llistes de Junts Pel Sí i la CUP-CC han obtingut el 47 i escaig dels vots però molt al tanto això no vol dir que hi hagi hagut un 52% de “No”, hem de comptar que Catalunya si que es Pot (Partit que no és “santo de mi devoción”), no és un “No” rotund, son partidaris de fer un referèndum però no han dit mai ni que sí ni que no a la independència. No es pot comptar els seus vots com un No.

Se’ls hauria de comptar com un “No sabe/no contesta”, en aquest cas el “Sí” hauria guanyat amb majoria simple. Podem comptar-ho així? Sí i no (valgui la redundància). CatSíqueesPot es va mostrar contrari a una Declaració Unilateral d’Independència. Però no ha expressat mai quina opció demanaria en el cas d’un referèndum, que farien els seus votants en cas d’un referèndum? n’hi haurien que votarien sí, que votarien que no o en blanc…. Percentatges? Completament impossible de saber.

Però aviam algú es pensava realment que unes eleccions amb 7 partits amb opció a entrar podrien contestar de forma clara una pregunta amb només dues respostes?

Llegeix més

Aquest bloc porta massa temps aturat, espero tornar-lo a engegar.

Aquest bloc porta massa temps parat. I no per intenció de deixar d’escriure-hi. Sinó per la feina i les mogudes dels últims mesos que he anat de bòlid i per la meva falta de disciplina per trobar temps per escriure. A partir d’ara li donaré més vidilla.

La tendresa dels pobles supera tota barrera religiosa o cultural imposada

Fa massa temps que no actualitzo el bloc. Aquests últims mesos he estat realment enfeinat i no he parat.

De l’atemptat ahir a Paris contra la revista Charlei Hebdo ja se n’ha parlat molt per les xarxes socials destacant el perill que la extrema dreta i el establshment en general l’utilitzi per crear una guerra contra els àrabs o musulmans en general quan aquests no tenen res a veure (El més perillós és la islamofobia) o la denuncia a un atac terrorista contra una revista d’esquerres i compromesa per part de fanàtics ultrareligiosos armats pels Estats Units, Aràbia Saudí i Quatar.

Donaria per parlar-ne molt, normalment acostumo a exposar en aquest bloc idees que se’m passen pel cap amb el seu desenvolupament. Avui però la entrada ve motivada per una imatge que he vist per les xarxes socials i que m’ha impactat de l’emoció.

Extreta de Negra Tinta

Fotografia extreta de “Negra Tinta” http://negratinta.com/

Llegeix més

El 9-N, el dret a decidir, les cortines de fum i les esquerres

Ja vaig escriure farà cosa d’un any els dubtes que tenia envers el “procés independentista ”, ara, amb tota la alta política i els mitjans de comunicació concentrats sobre si es farà o no el referèndum el 9-N escriuré sobre les seves potencialitats des del punt de vista de l’esquerra transformadora.

Llegeix més

Excursió al cim del Canigó (Per Marialles)

 

El Canigó una de les muntanyes mítiques del Pirineu, lligada des de fa molts anys a la cultura catalana tot i trobar-se a l’estat francès. Des del poema de J. Verdaguer fins a la tradicional flama del Canigó per Sant Juan trobem múltiples referències culturals que tenen aquest cim com a protagonista, en part deu ser degut a que segons he llegit (i m’ho crec) , antigament es considerava la més alta del Pirineu. Perquè? Tot i tractar-se d’un 2700, es la muntanya amb altura de més de 2000 metres situada més a l’est del Pirineu i el massís del Canigó es troba aïllat, sense cims de mida similar aprop seu. Contemplant el Canigó des de l’Empordà, des de Perpinyà o des del Conflent es veu una mole enorme que sembla més alt que qualsevol altre muntanya. Fins que no es va disposar d’instruments de medició no va ser possible comprovar la seva altura real respecte altres muntanyes del Pirineu. Però bé, el Canigó en la cultura i la literatura donaria per moltes entrades de bloc, la Catalunya Nord també. De moment parlarem bàsicament de muntanya.

Llegeix més

Els inventaris arqueològics i els seus problemes a Catalunya

Aquest text pretén ser una petita recopilació dels inventaris del patrimoni arqueològic immoble de Catalunya accessibles públicament a la xarxa i alguns comentaris al respecte. No pretén ser una guia exhaustiva i pot contenir mancances i/o errors. La intenció és que pugui resultar d’utilitat als companys de professió que per algun motiu hagin de cercar jaciments, a estudiants que hagin de fer algun treball i necessitin saber els jaciments arqueològics presents en un determinat municipi o bé al gran públic que vulgui conèixer el patrimoni del nostre país.

Llegeix més

APROXIMACIÓN AL POBLAMIENTO DE LAS ZONAS DE ALTA MONTAÑA PIRENAICAS DESDE LA ARQUEOLOGÍA Y LA ETNOGRAFIA

Tancat ramader al Pirineu

Seguim amb l’arqueologia, per a qui li interesi aquest es un article publicat a la Revista Saguntum d’aquest any, de nou tracta sobre arqueologia dels Pirineus, la etnografia dels pastors i els canvis en la transhumància al llarg del temps

Resum:

En aquest article es presenten els resultats d’un treball de recerca destinat a verificar l’existència de diversos models de poblament a les zones d’alta muntanya dels Pirineus al llarg de la història. Per fer-ho s’ha contrastat la documentació etnogràfica sobre els pastors transhumants recollida a principis del s. XX amb el registre arqueològic obtingut durant diverses campanyes de prospecció dutes a terme al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida). Els resultats de la recerca permeten verificar l’existència de com mínim tres models de poblament basats en pràctiques ramaderes diferents a la ramaderia transhumant tradicional existent a la zona durant els últims dos segles. A continuació presentem una descripció de la recerca duta a terme seguida d’una proposta de seqüenciació del poblament a la zona estudiada des de la Prehistòria fins a l’època contemporània.

Aproximación al poblamiento de las zonas de alta montaña

Una mirada crítica a el Born Centre Cultural

 

La intenció de museïtzar les restes de l’antic barri de la Rivera, nucli central de l’actual Centre Cultural del Born, sorgeix quan a principis de la dècada dels 2000, les excavacions arqueològiques prèvies a la remodelació del mercat del Born deixen al descobert edificacions i carrers corresponents a principis del segle XVIII. Nivells arqueològics molt ben conservats que casi bé no havien rebut afectacions posteriors, i conservaven una bona quantitat de material de la època , el seu valor patrimonial era considerable (excepcional no, considerable).

Però el que va motivar la paralització de les obres va ser la importància simbòlica que tenien aquelles restes per al nacionalisme català; les restes es corresponien al barri de la Rivera fortament castigat per el setge de 1714 i enderrocat posteriorment per ordres de Felip V per tal de construir-hi la Ciutadella, fortalesa militar des d’on s’exercia la repressió i les execucions. Així doncs les obres van quedar aturades mentre es decidia que fer amb les restes, el projecte de fer una biblioteca va quedar descartat enmig d’una polèmica amb els veïns que reclamaven un espai per al barri que portava dècades tancat. Finalment el passat setembre es va inaugurar el Centre Cultural del Born, un espai entre museu i centre cultural on el tema estrella es l’ Onze de Setembre de 1714 i les seves conseqüències per a Catalunya.Després d’haver-lo visitat considero que he de fer uns quants comentaris crítics sobretot respecte al discurs històric que ens mostra aquest centre.

Llegeix més

En agraïment als professionals de la sanitat pública

El passat 29 de setembre, el meu pare va patir una aturada cardíaca mentre es trobava passejant al mercat setmanal de la zona hermètica de Sabadell. Gracies a l’actuació de agents de la policia local i els serveis d’emergència, el meu pare va poguer ser reanimat i traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona on va ser operat d’urgència a amb resultat favorable. L’excel•lent tracte mèdic rebut posteriorment va permetre que es despertes i avui en dia evolucioni molt favorablement recuperant poc a poc totes les seves facultats. Amb aquesta carta jo i la meva família tenim la intenció d’ agrair la feina feta per el personal de l’Hospital Clínic, concretament pel doctor García i el doctor Jiménez i la resta de personal de l’àrea de coronaria. Volem també recordar la enorme importància de la tasca que realitzen els professionals de la salut en general, salvant vides i curant persones, feina que hauria de ser tractada com a fonamental en la nostre societat independentment de la situació econòmica i/o política. Volem que aquesta carta serveixi d’agraïment als professionals de la salut publica, de recolzament a les seves reivindicacions i de recordatori del paper de la sanitat pública que no ha de ser retallada ni sotmesa a criteris de mercat sota cap concepte.

%d bloggers like this: